Pau Malvido
| Nom original | (ca) Pau Maragall i Mira  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1948 Barcelona |
| Mort | 21 maig 1994 (45/46 anys) la Rambla (Barcelonès) |
| Causa de mort | sobredosi d'heroïna |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Família | |
| Pare | Jordi Maragall i Noble |
| Germans | Pasqual Maragall i Mira Ernest Maragall i Mira Jordi Maragall i Mira Àngels Maragall i Mira |
Pau Malvido, pseudònim de Pau Maragall i Mira (Barcelona, 1948 - Barcelona, 21 de maig del 1994) va ser un escriptor i teòric de la contracultura barcelonina, així com també productor audiovisual. Malvido va militar en diversos col·lectius i moviments socials entre els anys seixanta, els setanta i els vuitanta.[1] Decidí utilitzar el cognom Malvido (segon cognom de la seva àvia) per firmar els seus escrits.[2]
Els seus articles relaten de primera mà alguns dels episodis i entorns de la contracultura barcelonina, principalment sobre la cultura hippie, rockera i freak, sobre els entorns de la cultura underground anarquista i ocupa, així com de la Formentera hippie.[1] També relata les seves experiències sobre el consum de l'heroïna, addicció que el va portar a una mort per sobredosi l'any 1994.[3]
Família
[modifica]Pau Malvido és fill de Jordi Maragall i Noble i net del poeta Joan Maragall i de Clara Noble. És germà de Pasqual Maragall, 127è President de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall i Mira i Jordi Maragall i Mira.
També és nebot d'Ernest Maragall i Noble, Joan-Anton Maragall i Noble i Helena Maragall, cosí germà de Joan-Anton Maragall i Garriga i Julio Maragall i oncle de Cristina Maragall. És cunyat de Diana Garrigosa.
Publicacions
[modifica]L'any 2004 va ser publicat un recull d'alguns dels seus escrits i entrevistes a artistes amb el títol Nosotros los malditos, publicats amb anterioritat a la revista Star, els quals es consideren documents de referència sobre la contracultura catalana de la segona meitat del segle xx.[4][5]
L'any 2010 es va realitzar el documental Morir de dia, dirigit per Laia Manresa, que gira al voltant del consum de l'heroïna a l'entorn de la contracultura catalana de finals del franquisme i durant la transició, a través de figures com la de Malvido, Mercè Pastor, Pepe Sales, Carlos Gulías i Juanjo Voltas.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Malvido, Pau. Nosotros los malditos. Barcelona: Editorial Anagrama, 2004. ISBN 84-339-2393-5.
- ↑ Jerez, Diario de. «Clara Noble y Joan Maragall» (en castellà), 09-10-2017. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Familia Maragall: el fin de una dinastía política» (en castellà), 25-06-2019. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda ; seguit de El gran novel·lloide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019. ISBN 9788433915702.
- ↑ Méndez, Germán Labrador. Culpables por la literatura: imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986) (en castellà). Ediciones AKAL, 2017-04-03. ISBN 9788446044321.
- ↑ Sesé, Teresa. «Un documental retrata la llegada de la heroína a Barcelona en los años 70». La Vanguardia, 19-05-2010. [Consulta: 30 agost 2019].